Un món a ulls de llop

Per diferents motius, que tots convergeixen en que la conciència de les persones no és pas un "tot-o-res", al menys la meva, em porten a estar en contra dels abortaments per una banda i de les campanyes anti-abortives per l'altra.

Per que a mi el que menys m'importa és el diu la llei actual d'abortament o el que dirà la següent. Per a mi el més important és que cada cop hi hagi menys abortaments.

Ja dic a la meva presentació que, tot i ser molt d'esquerres, sóc catòlic practicant i, de fet, intento d'augmentar cada cop més el meu compromís en ambdues parts de la meva consciència (que no són pas tant incompatibles com alguns volen pensar).

I és justament tot aquest enrenou envers l'abortament que em porta just dintre de la zona gris de la possible contradicció entre les meves creences i la meva ideologia.

Jo, personalment, no afirmaré ni negaré que l'abortament sigui un pecat i/o un crim. Per mi és una tragèdia, i prou tinc amb això.

Sóc pare d'una nena de 2 anys i l'estimo des del dia que vaig veure-la en una ecografia on no es veia res més que una mena de patata de color fosc amb un palpitant puntet de color clar que era el grapadet de cèl.lules que acabarien formant el seu cor. "La Patata" va ser el seu malnom carinyós fins que li diguérem Paola.

Així doncs, difícilment puc estar a favor de l'abortament lliure. D'altra banda, tampoc puc acceptar la seva prohibició total, tal i com semblen demanar els meus germans de creença per que això realment no arreglaria res. Seguiríem tenint el mateix problema: dones que per diversos motius volen abortar. Si el prohibíssim senzillament tornaríem a aquelles èpoques de turisme abortiu cap a Londres, que se'l pogués pagar, i qui no, doncs a abortar a clíniques clandestines on no només es perdrien les vides dels que encara no han nascut sinó que a mes a mes posem en greu perill les vides de les mares.

Per que, realment, què es lo important dintre d'aquesta polèmica? la lletra de la llei o que, finalment, cada cop hi hagi menys abortaments? Per que, tal i com he dit abans, amb una llei més estricta no aconseguiríem menys abortament sinó, ans al contrari, abortaments més precaris.

Per què no sembla fixar-se ningú en els resultats d'altres països amb una legislació molt més permissiva que la que ara es vol implantar i que, aquestos sí, han aconseguit reduir aquesta tràgica xifra. I com? de ben segur que amb una política molt més complerta que no pas començar i acabar per la part més mediàtica: el que diu el text de la llei.

De ben segur que allí les dones que es veuen amb un embaràs no volgut i, en conseqüència, es plantegi abortar estarà ben informada de tot un seguit d'alternatives a matar la vida que cova dins seu: des de donar la criatura en adopció fins a diferents ajuts per a mares solteres.

I del que em queixo no és de que això no existeixi a casa nostra, sinó de que no se'n fa prou ressò.

Fins i tot els mateixos promotors de manifests i manifestacions com les d'avui de "Derecho a Vivir" prefereixen destacar, i molt, els aspectes més morbosos possibles:
- Les suposades xifres del negoci de l'abortament
- La comparació de les xifres d'abortaments a l'holocaust jueu

Tot dirigit a enfocar la polèmica cap al "abortament sí o no".

No entro en si aquestes afirmacions són certes o no, que en la seva majoria ho són, sinó que deixen de banda el que jo insisteixo que és lo més important de tot plegat: les vides dels nens sense néixer i de les seves mares.

Així doncs, una campanya amb aquest objectiu hauria de començar per un link a campanyes com:

• http://www.lineadeatencionalamujer.es
• http://www.redmadres.org/

És cert que aquestos links es poden trobar a la web de "Derecho a Vivir", però en un lloc més aviat secundari.

En aquestes condicions, tot i estant-ne d'acord en bona part de les seves reclamacions, no puc signar el seu manifest.

Sempre que es debati sobre l'abortament, només recolzaré campanyes que parlin de:

• no als abortaments, com menys parlem de la llei d'abortament millor.
• sí a la vida dels nens per néixer
• sí a la dignitat de les mares

Però res de jutjar a mares, metges ni legisladors.

O potser caldrà que citi Sant Mateu?

No judiqueu a fi de no ser judicats;
perquè amb elmateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura que mesureu, sereu mesurats.

I finalment, vull recordar que sempre he defensat que els creients hem de conquerir el cor dels nostres conciutadans, no pas les lleis que amb ells compartim. Per que, no ho dubteu pas, una societat seguint l'Evangeli de tot cor esdevindria un paradís terrenal. Mentre que una societat on les lleis segueixin l'Evangeli esdevindria una teocràcia.

I de teocràcies ja ens sobren un bon grapat, i de paradissos no en tenim cap.