Un món a ulls de llop

Aquest senyor, vocal del Consell General del Poder Judicial, és un dels millors referents que tenim els independentistes catalans. Veieu-lo aquí dins la gola del llop, una tertúlia de la COPE de Catalunya, defensant-se i, de fet, defensant-nos amb el que realment cal: arguments i collons. Sense agressivitat ni faltar-li a ningú el respecte, però sense deixar passar ni una mentida.

Ja diuen, crec que fou Ramón Tremosa, que la independència la aconseguirem gràcies a senyors amb corbata i, afegiria jo, no pas brétols més o menys benintencionats cremant res, ni que siguin fotos.

Gaudiu-ne el vídeo:

Per cert, la majoria dels atacs que li fan van al voltant un llibre seu que cada dia m'interessa més:
'Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia' (La Magrana) d'Alfons López Tena

... en aquest embolic de Cristina Peri Rossi.

Aquesta prestigiosa escriptora d'indiscutible qualitat literària és ara més famosa per l'embolic anti-català que s'està organitzant al voltant seu que no pas per les seves obres. Ella porta més de trenta anys a Catalunya i uns quants d'ells treballant a Catalunya Ràdio, sembla que sempre fent-ho es castellà tot i conèixer perfectament la nostra llengua. I passa que aquest any l'han fet fora justament per això: no fer servir el català en les seves col•laboracions a CatRadio.

Aquí tenim un resum de la història:
El Mundo i Peri Rossi atien el foc de la catalanofòbia
Peri Rossi: la rendició

Fa temps que volia escriure sobre això tot posant-los a tots de volta i mitja, a ella per xarnega (acepció 2a) i a la resta per botiflers (acepció 2.3).

Però finalment he preferit ser una miiiiiica més positiu que tot això, tot i que no em desdic pas del apel·latius d'abans.

Imaginem-nos doncs, ja sé que és molt imaginar, que el director de la casa dimiteix just quan la van fotre fora i m'hi posen a mi en lloc seu. Que n'hauria fet?

Imaginem una mica més i fem que la escriptora, com comptes d'anar a plorar les seves penes a El Mundo s'hagués defensat amb els arguments que el professor de la UAB Albert Branchadell fa servir avui per defendre-la:
Donant voltes al 'cas Peri Rossi'

Hi diu coses prou interesants com:

(...)
el gran problema de la llengua catalana no és la seva imminent extinció, sinó la vigència d'unes normes d'ús que en perjudiquen la visibilitat social i, a la llarga, podrien acabar malmetent-ne la remarcable vitalitat. En concret, l'anomenada norma de convergència, en virtut de la qual una persona que s'expressa habitualment en català passa a fer-ho en castellà davant d'interlocutors que són parlants habituals d'aquesta llengua o que simplement percep com a tals.
(...)
La conversa bilingüe, que no per casualitat va ser el que va postular la primera responsable de Política Lingüística, Aina Moll, és la norma que projectava finalment Una nit a la Terra a l'audiència: norma que sens dubte afavoreix el català davant la norma de convergència (que alguns anomenen "de subordinació") actualment vigent a la societat catalana.

Doncs bé, en aquest cas i d'aquesta manera, sí que l'hauria readmés dintre de la ràdio. Ara bé, seguint aquest raonament, al principi i al final del seu programa posaria una falca publicitària (i gratis) per promocionar la campanya "Qué faig si...?" encetada per la Plataforma per la Llengua justament per concienciar contra aquest maleït costum de la "norma de subordinació".

Però cal recordar que no va ser aquest l'argument que va fer servir ella, sinò més aviat el victimisme d'una suposada "persecució lingüística". En aquest cas, la meva resposta hauria estat:
"Senyora Peri Rossi, sobre la seva readmissió: i un be negre! com a mínim per torracollons!. Passi-ho bé i tanqui la porta quan surti."

Definitivament, cap selecció espanyola és la meva
I no ho dic pas per odi als jugadors espanyols (i catalans) que hi participen ni tan sols per odi a Espanya (això de que els independentistes odiem a Espanya és un malentés ben greu que n'hauré de comentar en un altre post) sino pel fet de que les seleccions no són ben bé del país, sino de la federació.

Sí, sé que l'argumentació és un pél complicada, molt més que seguir senzillament als jugadors que juguen sota la teva bandera.

Però ja m'han tocat prou alló que no sona. Començant per Fresno i l'hoquei i acavant pel partit que la selecció catalana n'havia de jugar avui amb la dels USA. Sigui de l'esport que sigui, la Federació Espanyola
implicada no fa res més que posar-nos pals a les rodes i punyalades al cor negant-se a tot sense cap mena d'escletxa per on poder-hi entrar a dialogar i trobar una solució intermitja.

I cal recordar que el responsable directe de cada selecció espanyola no n'és pas el "Secretario General de Deportes" sino, justament, la "Federación Española".

Així doncs, ja li poden donar molt pel sac a qualsevol selecció espanyola, tant si guanya com si perd, per molt que hi jugui Gasol o Puyol.

La Federació Catalana de Futbol tira la tovallola i renuncia a jugar el 14 d'octubre

Trobo del tot absurd que encara haguem d'estar barant-nos per aquest tema. Ara bé, si la baralla continua és per que encara hi ha debat i tampoc és qüestió de defugir la lluita per pur pacifisme covard quan no seria TAN complicat arrivar a un punt mig d'entesa.

I és que sembla que no hi ha alternativa des que en temps d'Aznar ens van arrabassar els codis provincials de les matrícules i ens van uniformitzar a tots.

No deia Montserrat Tura, llavors consellera d'Interior, que tenien ben bé enllestit la legalització del CAT a les matrícules? doncs encara hi som en les mateixes i fa poc que el mismíssim secretari de vicepresidència, Rafel Niubó, ha estat multat per portar la E tapada per una enganxina del CAT.
Multen el secretari general de Vicepresidència de la Generalitat per dur el CAT a la matrícula

"Y lo que te rondaré, morena" i no serà per que no tenim de països, fins i tot europeus, on veure com s'ho fan amb situacions similars tot demostrant que no passa res per diferenciar una miiiiica la matrícula segons el territori dintre de l'estat.

I encara més, ja té collons la cosa que encara estem amb el famós tema de "las chapas" (Aznar dixit) que va ser el detall definitiu que em va portar definitivament a l'independentisme (Yo fui pingüino, y usted?).

Curiosa casualitat.