Un món a ulls de llop

Sublim, no pas perfecta però sublim :'-)

I aquí teniu les altres cin parts:
2/6, 3/6, 4/6, 5/6 i 6/6.

Salut i República!

Francesc Macià, president d'ERC. Fa 77 anys al balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya:
"CATALANS:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Preguem que cada català, així com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci càrrec de l’enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens “apoiem” sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant- los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles,

Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya."

l'Audio

Nasqué al Tarròs, municipi de Tornabous, el 21 de juny de 1882 i fou asassinat a Barcelona tal dia com avui 15 d'octubre de 1940.

Va ser President del Parlament de Catalunya, Ministre del Govern Espanyol i President de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola.

Probablement no va ser el millor dels presidents possibles. Però morí a mans de les tropes de Francisco Franco, llavors cap d'estat d'Espanya, cal recordar-ho, pel fet d'haver gosat ser 123é President de la Generalitat de Catalunya.

Descansi en pau.

No és la meva festa ni hauria de ser la d'Espanya però sí que, en part, hauria de poder fer-la meva.

Com a independentista, ahir 12 d'octubre, la "Fiesta Nacional de España" no em fa sentir al•ludit. Potser fóra diferent si llur cerimonial tingués més present la pluralitat dels que, volguem o no, som sota la "rojigualda " amb, per exemple, una desfilada de les banderes de les comunitats autònomes.

Però trobo a mes a mes que és una data incongruent per a ser festa d'Espanya i només d'Espanya. Per que qué va passar tal dia com ahir l'any 1492? Cristòfol Colom arrivà a les illes del Carib, fet que va portar al domini de la Corona Castellana d'arreu del continent Americà.

No és pas casualitat que el 12 d'octubre sigui prou conegut com a "Dia de la Hispanitat" fins i tot més que com a "Dia d'Espanya". Però quin esment es va fer ahir a TOTS (o qualsevol) país hispà que no fós Espanya? jo no en vaig veure cap.

Tot plegat fa l'efecte que els espanyols celebren més el dia de llur imperi (perdut, cal recordar) que no pas el dia de la seva pròpia nació i, ja em perdonaran, això és lleig i ranci.

Si ahir s'hagués cel•lebrat un "Dia de la Hispanitat" com cal, fins i tot jo m'en podria haver sentit implicat pels meus vincles actuals amb Colòmbia, pàtria de la meva muller i la meva filla (malgrat que caldria veure com tractar el tema del genocidi indígena i l'esclavatje d'africans que va suposar la conquesta d'Amèrica)

I la festa d'Espanya... quan l'haurien de fer? doncs el dia ja el tenen: el 6 de desembre, que vulguis que no és el símbol més clar de la espanya democràtica i, si la trobem ensopida (que ho és), doncs queli preguntin a Pasqual Maragall com fer-s'ho per inventar-se un cerimonial tal com ja ho va fer per l'11 de setembre afegint-li els actes del Parc de la Ciutadella i, s'ha de dir, amb prou éxit de públic.

I si els espanyols volguessin altra data... em venen al cap un parell de fets històrics adients:
- 19 d'octubre: L'enllaç matrimonial entre Isabel de Castella i Ferràn d'Aragó l'any 1469. Fou aquest el primer cop que, tot esperant la caiguda de Granada, l'actual territori de l'Estat Espanyol romangué sota una mateixa corona. Ara bé, també seria MOLT bona idea que dins aquestes commemoracions s'esmentés que ni de bon tros es van unir tots els regnes i, ja posats, que ni tan sols la Corona Catalano-aragonesa (o d'Aragó, no m'hi vull barallar ara pel nom) era un regne uniforme, ja que Aragó, Catalunya, València i Mallorca tenien les seves pròpies lleis amb tot el que això implicava.

- 29 de juny: La signatura del primer "Decreto de Nueva Planta" per part de Felip V l'any 1707 contra els regnes de València i Aragó. Aquest fet, abolint ben bé totes les lleis de tot regne sota la seva corona que no fós Castella, ens convertí a tots, més que en espanyols, en castellans de facto. És aquesta una proposta molt arriscada per que seria un dia MOLT feridor per molts dels que ara vivim ens aquestos antics regnes però... també serviria per que tothom tingués present el motiu principal que a molts s'ens fa TAN difícil trobar-nos còmodes dins d'Espanya.

I així "arreglades" totes dues festes podria commemorar l'una, com a hispà, recordant que som on som i que pel mig va haver un genocidi i l'altra, com a ciutadà de l'Estat Espanyol, recordant que som on som per un procés d'assimilació que encara dura.