Sí, ho sembla, així ho reflecteixen tots els mitjans de comunicació i justament per això estava jo emprenyat com una mona per la ignomínia dels que, teòricament, em repressenten devant el món com a catòlic.
Però vés per on que tenia la mosca al nas i vaig decidir anar directament a la font de la notícia:
Nota de la roda de premsa
A aquest document de 10 punts on els bisbes ens recomanen els punts a tenri en consideració a l'hora d'anar a votar parla de molts temes diferents. I no pas tots semblen trets del programa electoral del PP, ans al contrari.
Per que sí, si de tota la llista destaquem NOMES els punts més, diguem-li, reaccionaris, sí que ho semblarà. Però, tal i com digué Msn. Camino, cal llegir-s'ho tot i cadascú veurà quins punts són els més importants per ell, o ella:
"1. Els espanyols hem estat convocats a les urnes per al proper dia 9 de març. Com en altres ocasions semblants, els bisbes oferim als catòlics i a tots els qui vulguin escoltar-nos algunes consideracions que estimulin l’exercici responsable del vot. Parlem com a pastors de l’Església que tenen l’obligació i el dret d’orientar el discerniment moral que cal fer quan es prenen decisions que han de contribuir al ple reconeixement dels drets fonamentals de tothom i a la promoció del bé comú.
2. Amb aquesta finalitat pensem que aquest és un moment apropiat per a llegir i meditar de nou la instrucció pastoral aprovada el 23 de novembre de 2006 per l’assemblea plenària de la nostra Conferència Episcopal sota el títol <>. Recordem algunes idees fonamentals d’aquesta Instrucció, que han de ser compreses, per tant, en el conjunt d’aquell text tan rellevant."
Doncs sí, potser que tambe m'el llegeixi aquest document.
"3. Respectem els qui veuen les coses d’una altra manera. Només demanem llibertat i respecte per proposar lliurement la nostra manera de veure les coses, sense que ningú se senti amenaçat ni la nostra intervenció sigui interpretada com una ofensa o com un perill per a la llibertat dels altres. Volem col¡laborar sincerament en l’enriquiment espiritual de la nostra societat, en la consolidació de l’autèntica tolerància i de la convivència en el respecte mutu, la llibertat i la justícia, com a fonament imprescindible de la pau veritable (cf. n. 81)."
Oju! Que diu proposar, malgrat que potser ho fan amb tanta vehemència i autoritat que sembla que ho estiguin imposant. Però acceptem doncs que només estan proposant-ho.
"4. Si bé és veritat que els catòlics poden donar suport a partits diferents i militar-hi, també és cert que no tots els programes són compatibles de la mateixa manera amb la fe i les exigències de la vida cristiana, ni són tampoc igualment propers i proporcionats als objectius i valors que els cristians han de promoure en la vida pública (cf. n. 50)."
Sí, heu llegit bé: podem donar suport i militar a diferents partits. És cert que uns els hi agraden més que d'altres, però tampoc podem demanar-los massa.
"5. Els catòlics i els ciutadans que vulguin actuar responsablement, abans de donar suport amb el seu vot a una proposta o a una altra, han de valorar les diferents ofertes polítiques, tenint en compte l’estimació que cada partit, cada programa i cada dirigent atorga a la dimensió moral de la vida. La qualitat i exigència moral dels ciutadans en l’exercici del seu vot és el millor mitjà per a mantenir el vigor i l’autenticitat de les institucions democràtiques (cf. n. 56). No s’ha de confondre la condició d’aconfesionalitat o laïcisme de l’Estat amb la desvinculació moral i l’exempció d’obligacions morals objectives. En dir això no pretenem que els governants se sotmetin als criteris de la moral catòlica, però sí que s’atinguin al denominador comú de la moral fundada en la recta raó i en l’experiència històrica de cada poble (cf. n. 55)."
home, aquí neden i guarden la roba per que, malgrat que no volen que el govern funcioni a cop de catecisme, de fet síque ho demanen tot aprofitant-se de que els catòlics som, teòricament, majoria
"6. <> —diu el Papa— <> (n. 56). La legislació ha de protegir el matrimoni, començant per reconèixer-lo en el seu ser propi i específic (n. 41)."
Aquí toca des de l'avortament a la eutanàsia passant pel matrimoni... L'avortament en especial és un tema molt pelut i que ja miraré d'argumentar en un altre post. Però diguem per començar que això de "vida humana des de la concepció" no em cuadra gaire.
7. No és just voler construir artificialment una societat sense referències religioses, exclusivament terrenals, sense culte a Déu ni aspiració cap a la vida eterna (cf. n. 13). En aquest sentit sembla que apunten, entre altres coses, les dificultats creixents per incorporar l’estudi lliure de la religió catòlica en els currículums de l’escola pública, així com el programa de la nova assignatura, de caràcter obligatori, anomenada <> (cf. n. 18), que atempta el dret dels pares —i de l’escola en col¡laboració amb ells— a formar els seus fills d’acord amb les seves conviccions religioses i morals. Cal promoure un gran pacte d’Estat sobre la base de la llibertat d’ensenyament i l’educació de qualitat per a tothom.
Aquí ja comencem a tenir tuf a PP, és cert. Filosofades a banda, estic totalment en contra d'aquesta postura dels bisbes i, sí, del PP contra l'assignatura d'EpC. Però jo, tot i ser catòlic practicant convençut, veig aquesta assignatura com un intent (ja veurem si reeixit o no) d'ensenyar un mínim comú denominador d'ètica, civisme i legalitat que TOTHOM pugui compartir siguin quines siguin les seves creences. I és justament això, i no pas l'ensenyament religiós de sempre, el que crec que necessita la societat d'avui.
"8. El terrorisme és una pràctica intrínsecament perversa, del tot incompatible amb una visió moral de la vida justa i raonable. No solament vulnera greument el dret a la vida i a la llibertat, sinó que és mostra de la intolerància més dura i del totalitarisme (cf. n. 65). Una societat que vulgui ser lliure i justa no pot reconèixer explícitament ni implícitament una organització terrorista com a representant polític de cap sector de la població, ni pot tenir-la com a interlocutor polític (cf. n. 68)."
Això sembla ben bé dictat d'aquell de les "dos líneas de investigación". I mira que van de cul, per que això de negociar amb ETA ho ha intentat tot govern de tots els colors que hem tingut. I, malgrat que no estic per demanar a cap govern que vagi amb el lliri a la mà a negociar amb terroristes, no estic pas d'acord amb que la solució sigui només policial.
"9. L’Església reconeix, en principi, la legitimitat de les posicions nacionalistes que, sense recórrer a la violència, per mètodes democràtics, pretenguin modificar la configuració política de la unitat d’Espanya (cf. n. 73). Alhora, ensenya que, també en aquest cas, és necessari tutelar el bé comú d’una societat pluricentenaria i —en paraules de Joan Pau II als bisbes italians— <> per part de tots. Cal evitar els riscs de manipulació de la veritat històrica i de l’opinió pública en favor de pretensions particularistes o reivindicacions ideològiques (cf. n. 74)."
Home, gràcies per reconèixe'ns el dret de ser nacionalistes i encara més si no fem servir la violència. Però això de la manipulació de la història... admeto totes les prudències necessàries per tal de no passar-nos ni d'un costat ni de l'altre, però no volguem confondre la gent titllat d'excessiva una llei (la de la memòria històrica) que finalment s'ha quedat ridículament curta.
"10. En aquest moment de la societat espanyola, algunes situacions concretes han de ser tingudes molt particularment en compte. Ens sembla que els immigrants necessiten especialment atenció i ajuda. I al costat dels immigrants, els que no tenen feina, els que estan sols, les joves que poden caure en les xarxes de la prostitució, les dones humiliades i amenaçades per la violència domèstica, els nens, objecte d’explotacions i abusos, i els qui no tenen casa ni família on acollir-se. Cal treballar també per superar les distàncies i les diferències injustes entre les persones i les comunitats autònomes, procurant resoldre els problemes més urgents, com són el treball, l’habitatge accessible, o el gaudi equitatiu de la naturalesa, compartint dons tan indispensables per a la vida com l’aigua i tenint cura amb una atenció especial del patrimoni comú de la creació (cf. n. 80). En l’ordre internacional, és necessari atendre la justa col¡laboració per al desenvolupament integral dels pobles.
Que el Senyor il¡lumini i enforteixi tothom per a actuar en consciència i conforme a les exigències de la convivència en justícia i llibertat."
Com és que ningú parla a la premsa d'aquest punt? No serà potser, que és on els bisbes semblen menys del PP i no volen que passi allò de "que la veritat els esguerri una bona notícia"? Malgrat que agraïria que haguessin fet servir un llengutaje menys críptic, per que un no sap si els catalans ens hem de sentir aludits com els privilegiats o els discriminats quan parlen de les comunitats autònomes i allò del "gaudi equitatiu de la naturalesa" és una mena de cant a l'ecologisme ("cura amb una atenció especial del patrimoni comú de la creació", tant els costaria dir senzillament "medi ambient"?) o pel PHN ("compartint dons tan indispensables per a la vida com l’aigua").
Finalment, vaig empassar-me també la ronda de preguntes a veure si enganxava alguna relliscada del portamveu dels bisbes:
Preguntas
I no, li van preguntar al menys un parell de cops sobre quin partit era el que realment estaven recomanant i van insistir en que s'havien de llegir tots els punts. Podríem dir que qualsevol catòlic de bona fe pot votar menys o menys com vulgui segons sigui la importància que li doni un o altre aspecte de la recomanació dels bisbes.
Un altre punt concret que va treure va ser contra la llei del matrimoni que, per haver tret "espós i esposa" del concepte del matrimoni (i les seves conseqüències gravíssimes). Jo mai acavaré d'entendre qué n'han de fer els bisbes sobre cap tipus de matrimoni que no sigui el pròpiament catòlic, és a dir, mentre no hi hagi intents de matrimonis entre homosexuals pel ritus catòlic ells no haurien de dir-ne ni ase ni bèstia.
Finalment he de dir que d'acord la jerarquia catòlica ha anat tradicionalment de la maneta de les opciones més retrògrades de tot l'espectre polític disponible (i no parlo només de la època de Franco). És cert que és amb el PP amb qui més surten de passeig els bisbes. És cert que el tó que fa servir Msn. Camino sovint no sembla massa conciliador. Però, en definitiva, ni al document ni a la roda de premsa el portamveu de la "Conferencia Episcopal Española" diu el que... diuen que diu, no sé si m'explico. Per que la postura ultra-conservadora de molts bisbes és innegable, però aquest document no els repressenta només a ells, sino a tot el ventall ideològic de dins el clergat.
I, afortunadament, no tots pensen igual.
La Tafanera
del.icio.us
