Catalunya, i més concretament Barcelona, devant la manca d'un estat que l'acaroni sembla condemnada a esperar grans patums per poder posar el país al dia.
Per exemple, al 1992 vam tenir la excusa dels Jocs Olímpics per fer dissabte als trens i, des de llavors, amb prou feines n'ha arrivat prou pressupost pel manteniment del que hi havia i ni parlem ja per poder-ne crèixer al ritme de la demanda dels usuaris.
Ens ha tocat suar sang per aconseguir que, ja que una RENFE centralitzada no ens dona el servei que necessitem, doncs ja la farem anar nosaltres. I la suamenta no ha estat només contra un govern resistent a perdre un altre bocí de poder, sino el indefectible ruixat d'insults i cal•lúmnies i insults des de la Caverna Mediàtica centralista per insolidaris i d'altres terribles crims i mortals pecats. Joan Clos, encara alcalde de Barcelona, va haver d'aguantar ser la riota dels assistents a una conferència que va fer a Madrid quan va parlar de l'absurd de que les RODALIES de RENFE fossin controlades des de i només des de Madrid.
Doncs no seria pas una fotesa tan gran si, mesos i mesos després, el govern espanyol ha hagut d'avaixar-se del burro fer justament el que des d'aquí denanem. Però vés per on que, no fós que s'ens sentissin discriminats, van i els hi ofereixen EL MATEIX i GRATIS a les altres 16 Comunitats Autònomes que ho demanin. I que ara no em digui ningú que jo demano que la resta de comunitats n'hagin de pagar res ni, de fet, hagin de passar pel mateix calvari diplomàtic i mediàtic que nosaltres.
No vull pels altres altra cosa que el que vull pels meus ni tampoc vull que el altres n'hagin de patir el que els meus tinguin la desgràcia de patir.
Però tampoc és just que el passa actualment. És el que alguns anomenen "harmonització autonòmica" o el clàssic "café para todos". Que jo recordi va començar amb la pròpia creació de l'Estat Autonòmic. Vinga Catalunya i Euskadi a suar sang per a recuperar l'autogovern arrabassat per Franco i, no fós que ningú se sentís discriminat (tot confonent dret per privilegi) s'inventen la Espanya de les 17 autonomies on dissoldren's. Mitja Espanya buscant sota les pedres algú que s'inventi més de 10 himnes i banderes per unes entitats territorials sortides del no-res.
De llavors fins ara, sempre que des de Catalunya s'ha lluitat per un bocí del que en pertoca ens venen sempre amb la cantarel.la de "antes hemos de hablarlo con los otros 16". I no és res estrany sentir al senat, a cada cimera de presidents autonòmics, "pues resulta que ahora tengo n-mil euros de más para sanidad. Habrá que buscar en qué gastarlos" i podeu estar ben segurs que no és pas un català qui ho diu, que aquí fem mans i mànigues per que la nostra sanitat pública pugui soreviure i la llista de necessitats pendents és ben llarga.
Considero doncs que les altres autonomies porten tres bones dècades rebent regals gràcies als esforços dels catalans (d'acord és l'Estat Espanyol qui otorga aquestos regals, però sense el nostre esforç allò a regalar no existiria). I tot sense cap mostra d'agraïment. I és que ja ni demano que ens vagin petonejant els peus pels carrers d'Espanya ni que els catalans hol tinguem tot pagat, com deia Pujols.
Però sí demanaria que al menys ens deixessin fer, sigui en callat agraïment per lo rebut o en espera a lo que estigui per vindre.
I és que quan a algú se li fan masses regals acava prenen't-s'ho com un subsidi obligatori i permanent.
PD: i que ara ningú em vingui amb la capullada de que si tant malament anem de pasta millor que tanquem TV3. Primer per que TV3 és una necessitat pels catalans com a cultura (com masses altres quan tens un estat en contra teva) i, segón, que posats a tancar que tanquin TVE que és encara MOLT MES cara i no hi ha cap mancança de televisions en espanyol.
La Tafanera
del.icio.us