Un món a ulls de llop

Per diferents motius, que tots convergeixen en que la conciència de les persones no és pas un "tot-o-res", al menys la meva, em porten a estar en contra dels abortaments per una banda i de les campanyes anti-abortives per l'altra.

Per que a mi el que menys m'importa és el diu la llei actual d'abortament o el que dirà la següent. Per a mi el més important és que cada cop hi hagi menys abortaments.

Ja dic a la meva presentació que, tot i ser molt d'esquerres, sóc catòlic practicant i, de fet, intento d'augmentar cada cop més el meu compromís en ambdues parts de la meva consciència (que no són pas tant incompatibles com alguns volen pensar).

I és justament tot aquest enrenou envers l'abortament que em porta just dintre de la zona gris de la possible contradicció entre les meves creences i la meva ideologia.

Jo, personalment, no afirmaré ni negaré que l'abortament sigui un pecat i/o un crim. Per mi és una tragèdia, i prou tinc amb això.

Sóc pare d'una nena de 2 anys i l'estimo des del dia que vaig veure-la en una ecografia on no es veia res més que una mena de patata de color fosc amb un palpitant puntet de color clar que era el grapadet de cèl.lules que acabarien formant el seu cor. "La Patata" va ser el seu malnom carinyós fins que li diguérem Paola.

Així doncs, difícilment puc estar a favor de l'abortament lliure. D'altra banda, tampoc puc acceptar la seva prohibició total, tal i com semblen demanar els meus germans de creença per que això realment no arreglaria res. Seguiríem tenint el mateix problema: dones que per diversos motius volen abortar. Si el prohibíssim senzillament tornaríem a aquelles èpoques de turisme abortiu cap a Londres, que se'l pogués pagar, i qui no, doncs a abortar a clíniques clandestines on no només es perdrien les vides dels que encara no han nascut sinó que a mes a mes posem en greu perill les vides de les mares.

Per que, realment, què es lo important dintre d'aquesta polèmica? la lletra de la llei o que, finalment, cada cop hi hagi menys abortaments? Per que, tal i com he dit abans, amb una llei més estricta no aconseguiríem menys abortament sinó, ans al contrari, abortaments més precaris.

Per què no sembla fixar-se ningú en els resultats d'altres països amb una legislació molt més permissiva que la que ara es vol implantar i que, aquestos sí, han aconseguit reduir aquesta tràgica xifra. I com? de ben segur que amb una política molt més complerta que no pas començar i acabar per la part més mediàtica: el que diu el text de la llei.

De ben segur que allí les dones que es veuen amb un embaràs no volgut i, en conseqüència, es plantegi abortar estarà ben informada de tot un seguit d'alternatives a matar la vida que cova dins seu: des de donar la criatura en adopció fins a diferents ajuts per a mares solteres.

I del que em queixo no és de que això no existeixi a casa nostra, sinó de que no se'n fa prou ressò.

Fins i tot els mateixos promotors de manifests i manifestacions com les d'avui de "Derecho a Vivir" prefereixen destacar, i molt, els aspectes més morbosos possibles:
- Les suposades xifres del negoci de l'abortament
- La comparació de les xifres d'abortaments a l'holocaust jueu

Tot dirigit a enfocar la polèmica cap al "abortament sí o no".

No entro en si aquestes afirmacions són certes o no, que en la seva majoria ho són, sinó que deixen de banda el que jo insisteixo que és lo més important de tot plegat: les vides dels nens sense néixer i de les seves mares.

Així doncs, una campanya amb aquest objectiu hauria de començar per un link a campanyes com:

• http://www.lineadeatencionalamujer.es
• http://www.redmadres.org/

És cert que aquestos links es poden trobar a la web de "Derecho a Vivir", però en un lloc més aviat secundari.

En aquestes condicions, tot i estant-ne d'acord en bona part de les seves reclamacions, no puc signar el seu manifest.

Sempre que es debati sobre l'abortament, només recolzaré campanyes que parlin de:

• no als abortaments, com menys parlem de la llei d'abortament millor.
• sí a la vida dels nens per néixer
• sí a la dignitat de les mares

Però res de jutjar a mares, metges ni legisladors.

O potser caldrà que citi Sant Mateu?

No judiqueu a fi de no ser judicats;
perquè amb elmateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura que mesureu, sereu mesurats.

I finalment, vull recordar que sempre he defensat que els creients hem de conquerir el cor dels nostres conciutadans, no pas les lleis que amb ells compartim. Per que, no ho dubteu pas, una societat seguint l'Evangeli de tot cor esdevindria un paradís terrenal. Mentre que una societat on les lleis segueixin l'Evangeli esdevindria una teocràcia.

I de teocràcies ja ens sobren un bon grapat, i de paradissos no en tenim cap.

Sí, ho sembla, així ho reflecteixen tots els mitjans de comunicació i justament per això estava jo emprenyat com una mona per la ignomínia dels que, teòricament, em repressenten devant el món com a catòlic.

Però vés per on que tenia la mosca al nas i vaig decidir anar directament a la font de la notícia:
Nota de la roda de premsa

A aquest document de 10 punts on els bisbes ens recomanen els punts a tenri en consideració a l'hora d'anar a votar parla de molts temes diferents. I no pas tots semblen trets del programa electoral del PP, ans al contrari.

Per que sí, si de tota la llista destaquem NOMES els punts més, diguem-li, reaccionaris, sí que ho semblarà. Però, tal i com digué Msn. Camino, cal llegir-s'ho tot i cadascú veurà quins punts són els més importants per ell, o ella:
"1. Els espanyols hem estat convocats a les urnes per al proper dia 9 de març. Com en altres ocasions semblants, els bisbes oferim als catòlics i a tots els qui vulguin escoltar-nos algunes consideracions que estimulin l’exercici responsable del vot. Parlem com a pastors de l’Església que tenen l’obligació i el dret d’orientar el discerniment moral que cal fer quan es prenen decisions que han de contribuir al ple reconeixement dels drets fonamentals de tothom i a la promoció del bé comú.

2. Amb aquesta finalitat pensem que aquest és un moment apropiat per a llegir i meditar de nou la instrucció pastoral aprovada el 23 de novembre de 2006 per l’assemblea plenària de la nostra Conferència Episcopal sota el títol <>. Recordem algunes idees fonamentals d’aquesta Instrucció, que han de ser compreses, per tant, en el conjunt d’aquell text tan rellevant."
Doncs sí, potser que tambe m'el llegeixi aquest document.

"3. Respectem els qui veuen les coses d’una altra manera. Només demanem llibertat i respecte per proposar lliurement la nostra manera de veure les coses, sense que ningú se senti amenaçat ni la nostra intervenció sigui interpretada com una ofensa o com un perill per a la llibertat dels altres. Volem col¡laborar sincerament en l’enriquiment espiritual de la nostra societat, en la consolidació de l’autèntica tolerància i de la convivència en el respecte mutu, la llibertat i la justícia, com a fonament imprescindible de la pau veritable (cf. n. 81)."
Oju! Que diu proposar, malgrat que potser ho fan amb tanta vehemència i autoritat que sembla que ho estiguin imposant. Però acceptem doncs que només estan proposant-ho.

"4. Si bé és veritat que els catòlics poden donar suport a partits diferents i militar-hi, també és cert que no tots els programes són compatibles de la mateixa manera amb la fe i les exigències de la vida cristiana, ni són tampoc igualment propers i proporcionats als objectius i valors que els cristians han de promoure en la vida pública (cf. n. 50)."
Sí, heu llegit bé: podem donar suport i militar a diferents partits. És cert que uns els hi agraden més que d'altres, però tampoc podem demanar-los massa.

"5. Els catòlics i els ciutadans que vulguin actuar responsablement, abans de donar suport amb el seu vot a una proposta o a una altra, han de valorar les diferents ofertes polítiques, tenint en compte l’estimació que cada partit, cada programa i cada dirigent atorga a la dimensió moral de la vida. La qualitat i exigència moral dels ciutadans en l’exercici del seu vot és el millor mitjà per a mantenir el vigor i l’autenticitat de les institucions democràtiques (cf. n. 56). No s’ha de confondre la condició d’aconfesionalitat o laïcisme de l’Estat amb la desvinculació moral i l’exempció d’obligacions morals objectives. En dir això no pretenem que els governants se sotmetin als criteris de la moral catòlica, però sí que s’atinguin al denominador comú de la moral fundada en la recta raó i en l’experiència històrica de cada poble (cf. n. 55)."
home, aquí neden i guarden la roba per que, malgrat que no volen que el govern funcioni a cop de catecisme, de fet síque ho demanen tot aprofitant-se de que els catòlics som, teòricament, majoria

"6. <> —diu el Papa— <> (n. 56). La legislació ha de protegir el matrimoni, començant per reconèixer-lo en el seu ser propi i específic (n. 41)."
Aquí toca des de l'avortament a la eutanàsia passant pel matrimoni... L'avortament en especial és un tema molt pelut i que ja miraré d'argumentar en un altre post. Però diguem per començar que això de "vida humana des de la concepció" no em cuadra gaire.

7. No és just voler construir artificialment una societat sense referències religioses, exclusivament terrenals, sense culte a Déu ni aspiració cap a la vida eterna (cf. n. 13). En aquest sentit sembla que apunten, entre altres coses, les dificultats creixents per incorporar l’estudi lliure de la religió catòlica en els currículums de l’escola pública, així com el programa de la nova assignatura, de caràcter obligatori, anomenada <> (cf. n. 18), que atempta el dret dels pares —i de l’escola en col¡laboració amb ells— a formar els seus fills d’acord amb les seves conviccions religioses i morals. Cal promoure un gran pacte d’Estat sobre la base de la llibertat d’ensenyament i l’educació de qualitat per a tothom.
Aquí ja comencem a tenir tuf a PP, és cert. Filosofades a banda, estic totalment en contra d'aquesta postura dels bisbes i, sí, del PP contra l'assignatura d'EpC. Però jo, tot i ser catòlic practicant convençut, veig aquesta assignatura com un intent (ja veurem si reeixit o no) d'ensenyar un mínim comú denominador d'ètica, civisme i legalitat que TOTHOM pugui compartir siguin quines siguin les seves creences. I és justament això, i no pas l'ensenyament religiós de sempre, el que crec que necessita la societat d'avui.

"8. El terrorisme és una pràctica intrínsecament perversa, del tot incompatible amb una visió moral de la vida justa i raonable. No solament vulnera greument el dret a la vida i a la llibertat, sinó que és mostra de la intolerància més dura i del totalitarisme (cf. n. 65). Una societat que vulgui ser lliure i justa no pot reconèixer explícitament ni implícitament una organització terrorista com a representant polític de cap sector de la població, ni pot tenir-la com a interlocutor polític (cf. n. 68)."
Això sembla ben bé dictat d'aquell de les "dos líneas de investigación". I mira que van de cul, per que això de negociar amb ETA ho ha intentat tot govern de tots els colors que hem tingut. I, malgrat que no estic per demanar a cap govern que vagi amb el lliri a la mà a negociar amb terroristes, no estic pas d'acord amb que la solució sigui només policial.

"9. L’Església reconeix, en principi, la legitimitat de les posicions nacionalistes que, sense recórrer a la violència, per mètodes democràtics, pretenguin modificar la configuració política de la unitat d’Espanya (cf. n. 73). Alhora, ensenya que, també en aquest cas, és necessari tutelar el bé comú d’una societat pluricentenaria i —en paraules de Joan Pau II als bisbes italians— <> per part de tots. Cal evitar els riscs de manipulació de la veritat històrica i de l’opinió pública en favor de pretensions particularistes o reivindicacions ideològiques (cf. n. 74)."
Home, gràcies per reconèixe'ns el dret de ser nacionalistes i encara més si no fem servir la violència. Però això de la manipulació de la història... admeto totes les prudències necessàries per tal de no passar-nos ni d'un costat ni de l'altre, però no volguem confondre la gent titllat d'excessiva una llei (la de la memòria històrica) que finalment s'ha quedat ridículament curta.

"10. En aquest moment de la societat espanyola, algunes situacions concretes han de ser tingudes molt particularment en compte. Ens sembla que els immigrants necessiten especialment atenció i ajuda. I al costat dels immigrants, els que no tenen feina, els que estan sols, les joves que poden caure en les xarxes de la prostitució, les dones humiliades i amenaçades per la violència domèstica, els nens, objecte d’explotacions i abusos, i els qui no tenen casa ni família on acollir-se. Cal treballar també per superar les distàncies i les diferències injustes entre les persones i les comunitats autònomes, procurant resoldre els problemes més urgents, com són el treball, l’habitatge accessible, o el gaudi equitatiu de la naturalesa, compartint dons tan indispensables per a la vida com l’aigua i tenint cura amb una atenció especial del patrimoni comú de la creació (cf. n. 80). En l’ordre internacional, és necessari atendre la justa col¡laboració per al desenvolupament integral dels pobles.
Que el Senyor il¡lumini i enforteixi tothom per a actuar en consciència i conforme a les exigències de la convivència en justícia i llibertat."
Com és que ningú parla a la premsa d'aquest punt? No serà potser, que és on els bisbes semblen menys del PP i no volen que passi allò de "que la veritat els esguerri una bona notícia"? Malgrat que agraïria que haguessin fet servir un llengutaje menys críptic, per que un no sap si els catalans ens hem de sentir aludits com els privilegiats o els discriminats quan parlen de les comunitats autònomes i allò del "gaudi equitatiu de la naturalesa" és una mena de cant a l'ecologisme ("cura amb una atenció especial del patrimoni comú de la creació", tant els costaria dir senzillament "medi ambient"?) o pel PHN ("compartint dons tan indispensables per a la vida com l’aigua").

Finalment, vaig empassar-me també la ronda de preguntes a veure si enganxava alguna relliscada del portamveu dels bisbes:
Preguntas

I no, li van preguntar al menys un parell de cops sobre quin partit era el que realment estaven recomanant i van insistir en que s'havien de llegir tots els punts. Podríem dir que qualsevol catòlic de bona fe pot votar menys o menys com vulgui segons sigui la importància que li doni un o altre aspecte de la recomanació dels bisbes.

Un altre punt concret que va treure va ser contra la llei del matrimoni que, per haver tret "espós i esposa" del concepte del matrimoni (i les seves conseqüències gravíssimes). Jo mai acavaré d'entendre qué n'han de fer els bisbes sobre cap tipus de matrimoni que no sigui el pròpiament catòlic, és a dir, mentre no hi hagi intents de matrimonis entre homosexuals pel ritus catòlic ells no haurien de dir-ne ni ase ni bèstia.

Finalment he de dir que d'acord la jerarquia catòlica ha anat tradicionalment de la maneta de les opciones més retrògrades de tot l'espectre polític disponible (i no parlo només de la època de Franco). És cert que és amb el PP amb qui més surten de passeig els bisbes. És cert que el tó que fa servir Msn. Camino sovint no sembla massa conciliador. Però, en definitiva, ni al document ni a la roda de premsa el portamveu de la "Conferencia Episcopal Española" diu el que... diuen que diu, no sé si m'explico. Per que la postura ultra-conservadora de molts bisbes és innegable, però aquest document no els repressenta només a ells, sino a tot el ventall ideològic de dins el clergat.

I, afortunadament, no tots pensen igual.

Avui he llegit a la edició en paper de El Periódico de Catalunya una brevíssima notícia de titular: "EL CAPITALISMO NO ES EL ÚNICO MODELO ECONÓMICO VÁLIDO, DICE EL PAPA"

Volia escriure aquest post queixant-me de com de diferent acostumen a tractar els nostres medis tot el que passa al voltant la Església Catòlica.

Un minúscul breu per una bona notícia i tot un dossier per les polèmiques més o menys fonamentades:
Els feligresos poden reclamar a partir d'avui la missa en llatí al capellà (El Periódico de Catalunya 15/09/2007)

Tema que ja vaig comentar jo fa temps: Les misses en llatí

D'acord que, tampoc és massa novetat al menys des dels temps de Joan Pau II on:
"... les seves proclames en favor de mesures per a combatre la pobresa s'han considerat una crítica del capitalisme actual." (font: Vilaweb, Diari de l'escola)

Però tenint en conta la mala imatge que aquí té el clergat (amb raó i sense) una notícia com aquesta sí que mereixeria una miiiica més d'atenció.

Per cert, que ni tan sols he pogut afegir un link de El Periódico per il·lustrar el tema. Sembla que ni tan sols ho han posat a la web i he hagut de arrivar via google a "Radio Universidad de Chile" per poder oferir la notícia original (en aquest cas amb un tractament més adient).