Un món a ulls de llop

Tot probant la sincronització blog -> twitter -> facebook O:)

Per diferents motius, que tots convergeixen en que la conciència de les persones no és pas un "tot-o-res", al menys la meva, em porten a estar en contra dels abortaments per una banda i de les campanyes anti-abortives per l'altra.

Per que a mi el que menys m'importa és el diu la llei actual d'abortament o el que dirà la següent. Per a mi el més important és que cada cop hi hagi menys abortaments.

Ja dic a la meva presentació que, tot i ser molt d'esquerres, sóc catòlic practicant i, de fet, intento d'augmentar cada cop més el meu compromís en ambdues parts de la meva consciència (que no són pas tant incompatibles com alguns volen pensar).

I és justament tot aquest enrenou envers l'abortament que em porta just dintre de la zona gris de la possible contradicció entre les meves creences i la meva ideologia.

Jo, personalment, no afirmaré ni negaré que l'abortament sigui un pecat i/o un crim. Per mi és una tragèdia, i prou tinc amb això.

Sóc pare d'una nena de 2 anys i l'estimo des del dia que vaig veure-la en una ecografia on no es veia res més que una mena de patata de color fosc amb un palpitant puntet de color clar que era el grapadet de cèl.lules que acabarien formant el seu cor. "La Patata" va ser el seu malnom carinyós fins que li diguérem Paola.

Així doncs, difícilment puc estar a favor de l'abortament lliure. D'altra banda, tampoc puc acceptar la seva prohibició total, tal i com semblen demanar els meus germans de creença per que això realment no arreglaria res. Seguiríem tenint el mateix problema: dones que per diversos motius volen abortar. Si el prohibíssim senzillament tornaríem a aquelles èpoques de turisme abortiu cap a Londres, que se'l pogués pagar, i qui no, doncs a abortar a clíniques clandestines on no només es perdrien les vides dels que encara no han nascut sinó que a mes a mes posem en greu perill les vides de les mares.

Per que, realment, què es lo important dintre d'aquesta polèmica? la lletra de la llei o que, finalment, cada cop hi hagi menys abortaments? Per que, tal i com he dit abans, amb una llei més estricta no aconseguiríem menys abortament sinó, ans al contrari, abortaments més precaris.

Per què no sembla fixar-se ningú en els resultats d'altres països amb una legislació molt més permissiva que la que ara es vol implantar i que, aquestos sí, han aconseguit reduir aquesta tràgica xifra. I com? de ben segur que amb una política molt més complerta que no pas començar i acabar per la part més mediàtica: el que diu el text de la llei.

De ben segur que allí les dones que es veuen amb un embaràs no volgut i, en conseqüència, es plantegi abortar estarà ben informada de tot un seguit d'alternatives a matar la vida que cova dins seu: des de donar la criatura en adopció fins a diferents ajuts per a mares solteres.

I del que em queixo no és de que això no existeixi a casa nostra, sinó de que no se'n fa prou ressò.

Fins i tot els mateixos promotors de manifests i manifestacions com les d'avui de "Derecho a Vivir" prefereixen destacar, i molt, els aspectes més morbosos possibles:
- Les suposades xifres del negoci de l'abortament
- La comparació de les xifres d'abortaments a l'holocaust jueu

Tot dirigit a enfocar la polèmica cap al "abortament sí o no".

No entro en si aquestes afirmacions són certes o no, que en la seva majoria ho són, sinó que deixen de banda el que jo insisteixo que és lo més important de tot plegat: les vides dels nens sense néixer i de les seves mares.

Així doncs, una campanya amb aquest objectiu hauria de començar per un link a campanyes com:

• http://www.lineadeatencionalamujer.es
• http://www.redmadres.org/

És cert que aquestos links es poden trobar a la web de "Derecho a Vivir", però en un lloc més aviat secundari.

En aquestes condicions, tot i estant-ne d'acord en bona part de les seves reclamacions, no puc signar el seu manifest.

Sempre que es debati sobre l'abortament, només recolzaré campanyes que parlin de:

• no als abortaments, com menys parlem de la llei d'abortament millor.
• sí a la vida dels nens per néixer
• sí a la dignitat de les mares

Però res de jutjar a mares, metges ni legisladors.

O potser caldrà que citi Sant Mateu?

No judiqueu a fi de no ser judicats;
perquè amb elmateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura que mesureu, sereu mesurats.

I finalment, vull recordar que sempre he defensat que els creients hem de conquerir el cor dels nostres conciutadans, no pas les lleis que amb ells compartim. Per que, no ho dubteu pas, una societat seguint l'Evangeli de tot cor esdevindria un paradís terrenal. Mentre que una societat on les lleis segueixin l'Evangeli esdevindria una teocràcia.

I de teocràcies ja ens sobren un bon grapat, i de paradissos no en tenim cap.

Ahir ens vam ensortir d'una situació que podria haver acavat molt malament per a molta gent, i tot per culpa de la ineptitud del personal del centre comercial.

El passat dissabte 18 d'octubre vam anar al centre comercial Diagonal Mar (Barcelona) tota la família (la meva dona Magda i jo i la nostra filla Paola, de 20 mesos). Les tanques de l'aparcament ens obligaren a deixar el cotxe abaix de tot, a la maleïda planta -5.

Després d'una hora i escaig de comprar i passejar-hi fou quan tornàrem a soterrani per INTENTAR tornar a casa. I dic intentar per que va ser impossible. Érem tants per sortir-hi que tots ens vam embussar, tota la planta cinquena estava col·lapsada de cotxes, una llarga i ramificada filera que no es movia per a res. Cotxes aturats però amb els motors encesos saturant l'aire de gasos d'escapament i, a mes a mes, gent i més gent amb les claus a la mà per TAMBÉ sortir-ne del centre comercial.

Vam trucar dos cops a informació de Diagonal Mar, també al 012 , al 112 i a la guàrdia urbana. Cap solució ni esperança de poder sortir-hi en breu, cap responsable a la vista per encarregar-se de la situació. Finalment, vam decidir de tornar a aparcar el cotxe i pujar un altre cop al centre comercial per trobar a algú que s'en pogués responsabilitzar. Vam parlar primer amb l'encarregat d'informació del centre comercial, després amb l'encarregat de l'aparcament. La primera resposta va ser tirar pilotas fora (que si la pluja, que si al coincidència de massa gent volent sortir-hi al mateix temps, que si verdes que si madures) però, afortunadament, quan li vam dir que per culpa d'aquella situació no podríem aplicar-li a la nostra filla el tractament que necessitava (poca broma amb les otitis infantils) va oferir-nos una sortida alternativa del soterrani 5.

I així fou com nosaltres, al igual que molts altres, vam poder sortir finalment d'aquell infern. Ara bé:
- Per qué setze ous tenien inhabilitada aquella sortida, deixant-ne només una?
- Per qué no ho van preveure a la llum de unes circumstàncies del tot clares (dissabte tarda, pluja, etc.)? De fet, aquestes circumstàncies de conseqüències tan previssibles només els servien com a excuses de mal pagador per mirar de tapar-nos la boca.
- Per qué no van començar a reaccionar fins que els vam montar el pollo en persona? que no hi ha càmeres de vigilància? Que no tenien ja les nostres trucades?
- Per qué no tenen cap tipus de plà de contingència per casos com aquest? Per que no es només problema d'indemnitzar les molèsties, sino de salut (adults i, sobre tot, nens envoltats pel núvol de gasos tòxics de tants i tants cotxes embossats) però també un potencial perill d'ordre públic (quan sortíem ja hi havia un client discutint MOLT violentament amb un membre del personal de Diagonal Mar)

I, finalment, també caldria preguntar-se per qué la resta d'usuaris es van limitar a omplir l'aire, ja prou enrarit pels gasos, de crits i clàxons. Per que, pel que vam veure (una família queixant-se a l'encarregat però negant-se a reclamar res per escrit i d'altra parlant de mil i una indemnitzacions... sense sortir de l'aparcament) segurament la única reclamació per una nit dantesca. La 0339.

Atentament,
Juan Vicente Mañanas Abad.

L'equip que avui s'ha guanyat amb tota justícia el títol de campió de l'Eurocopa 2008 no és pas el meu, ni de bon tros.

Però cal felicitar-los, com a mínim per que gràcies a ells hi ha gent que m'estimo molt i que avui estan gaudint la que potser serà la millor nit en molts anys.

Per mi serà una altra nit patint l'Spam-Espam-Espanya (més aviat la pitjor de totes per que no callaràn en tota la refotuda nit)

Espanyols, felicitats, però que n'arribeu a ser de pesats.

PD1: ja podien haver-la guanyat quan jo encara m'en sentia d'espanyol.

PD2: ara, durant aquesta nit d'insomni, només em queda el consol de que, potser, l'encerti qui diu que potser ens millorarà la economia gràcias a tot plegat(¿Sería bueno para la economía española ganar la Eurocopa?)
UPDATE: doncs sembla que sí que ens anirà bé la victòria de "La Roja":
La economía española gana con el Eurocopa 2008

Sublim, no pas perfecta però sublim :'-)

I aquí teniu les altres cin parts:
2/6, 3/6, 4/6, 5/6 i 6/6.

Salut i República!

Francesc Macià, president d'ERC. Fa 77 anys al balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya:
"CATALANS:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Preguem que cada català, així com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci càrrec de l’enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens “apoiem” sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant- los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles,

Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya."

l'Audio

Molts et devem els nostres somnis més agosarats.

Descansa en pau.

Notícia a l'Avui

(He d'admetre que darrerament només escric aquí esqueles, qué li farem. No tinc massa temps lliure)

Avui ha mort Gary Gygax, considerat el pare dels jocs de rol.

Gary, el fruit dels teus somnis em capgiraren la vida per sempre.

Mai podré agraïr-t'ho prou.

Descansa en pau.

Notícia a The Catalan Wargames

Gary Gygax a la Wiki

Un tendre homenatje

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.

Vuit-cents anys després del seu naixement, els membres d'estatpropi.cat volem recordar al regent que amb tarannà guanyador assentà les bases de l'actual nació catalana. Des d'EstatPropi.Cat us proposem que la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», i per tant el seu mapa, esdevingui el millor homenatge a lo nostre rei. El mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat. La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca. Aquest 2008, des dels territoris que ell regnà i des de multitud de contrades arreu del planeta, les catalanes i els catalans ens sentim hereus del seu projecte, que adaptem i fem nostre amb l'empenta necessària per a erigir un nostre propi Estat.

Fa mesos, mossén Ballarín, home de gran saviesa que diu les coses tal com raja amb la tranquilitat d'esperit que poc pot ofendre tot alló que diguis des de l'amor a tothom, fins i tot a l'enemic, ens donà tota una lliçó en un dia en que tots encara ens estàvem recuperant de la ressaca hispànica de divendres.

Faré esment d'un paràgraf que tot patriota (sigui quina sigui la pàtria) hauria de servir com a pensament de capçalera:

L'Orgull

PEL QUE EM TOCA, NO PUC AMAGAR-ME, ni ho faré mai, que m'estimo aquesta terra menuda, allà segles gloriosa, suara renaixent, ara mateix tronadeta. Déu me'n reguard de viure amb l'orgull de ser català, fóra tan poca-solta com anar pel món dient que tinc el nas més perfecte que mai hagin vist. Estic més cofat dels rovellons a la llauna que no de les glòries dels almogàvers. Em fa molt més seu el pa de cada dia de la senyora Pepeta que el Rafael Casanova. No puc dir que el meu país sigui el millor del món, només puc dir que no en tinc d'altre, i que Déu n'hi do, que Ell em conservi la gràcia d'aquesta Mediterrània. La mesura. Tant se val. M'esborrona que algú atiï els seus a l'orgull de ser polonesos. Poso per cas.

Encara he d'identificar els polonesos del final, no sé si me n'hauria de sentir al•ludit. Però de totes maneres no he pogut evitar treure de la cartera el meu carnet de nacionalitat catalana i llegir el darrer punt del decàleg del nacionalista català.

Sigues crític: Catalunya no és la terra millor, és simplement la teva.

Reflexionem-hi, uns i altres, reflexionem-hi.