Un món a ulls de llop

Des d'avui els comentaris a aquest bloc estan moderats, és a dir, no es veuran públicament fins que jo en doni el vist-i-plau.

Ho torno a explicar.

Si passa una estona des que vau escriure'm el comentari i no el veieu al bloc serà per que no n'he tingut temps encara per revissar-lo. Paciència, que no em paguen pas per llegir-vos.

Si passa MOLTA estona, posem-hi dies, i TAMPOC el veieu pot ser que ENCARA no n'hagi tingut temps (recordeu el que em paguen per això) o que hagueu incomplert alguna de les normes que veureu al final.

En cas de transgressió, el comentari serà esborrat sense possibilitat d'apel•lació. Només explicaré en detall els motius de cada cas quan tingui MOLT de temps i estigui de MOLT BON humor, és a dir, ben bé mai.

Si veieu que el vostre comentari no surt MAI, recupereu una còpia del que vau escriure, torneu-la a llegir a la llum d'aquestes normes i reflexioneu-hi.

La confessió canònica es també molt recomanable, l'spam també es un pecat. ;)

Norma Primera, les llengües: Aquest bloc és i serà en català i ben bé nomçes acceptaré comentaris en català. Els comentaris en castellà o espanyol seran acceptats també per que tampoc vull ser més papista que el Papa. En canvi, cap de la resta de 200 formoses llengües que es fan servir actualment a la nostra terra com l'anglés, el mandarí, l'urdú o l'alemany per molt que l'anglés el trepitji prou bé (virtuts de friki) i pugui comportar-me amb educació en un grapat més d'idiomes.

Norma Segona, el tema: els comentaris n'han de parlar del mateix tema que el post d'on penjin.
- No els feu servir per contactar-me, per això teniu un formulari.
- No m'obriu altres temes si no estan MOLT relacionats i, en tot cas, MAI més d'un o dos per post. Prou em costa escriure posts com per ficar-me en debats inacavables
- No em respongueu com si jo hagués escrit coses que NO he escrit, en general, posar coses en boca de la gent és KAKA, posar-hi paraules també KAKA. :-S

Norma Tercera, el respecte: no tinc cap problema amb la discrepància, però les conyetes o insinuacions que EM SEMBLIN un insult, o una mínima manca de respecte, no las permetré.

Norma Quarta, alló que no sona: aquesta norma difícilment s'aplicarà mentre es compleixin les tres primeres, però em reservo el dret d'esborrar qualsevol contingut que consideri inadequat. Si algú es pensa que aquest és un lloc públic s'equivoca, és una finestra als meus pensaments. Que miri qui vulgui, però sóc molt lliure de voler barrar-li la entrada a qui molesti.

PD: No acceptaré comentaris a aquest post aplicant, sí, la Norma Quarta. O:)

Avui he llegit a la edició en paper de El Periódico de Catalunya una brevíssima notícia de titular: "EL CAPITALISMO NO ES EL ÚNICO MODELO ECONÓMICO VÁLIDO, DICE EL PAPA"

Volia escriure aquest post queixant-me de com de diferent acostumen a tractar els nostres medis tot el que passa al voltant la Església Catòlica.

Un minúscul breu per una bona notícia i tot un dossier per les polèmiques més o menys fonamentades:
Els feligresos poden reclamar a partir d'avui la missa en llatí al capellà (El Periódico de Catalunya 15/09/2007)

Tema que ja vaig comentar jo fa temps: Les misses en llatí

D'acord que, tampoc és massa novetat al menys des dels temps de Joan Pau II on:
"... les seves proclames en favor de mesures per a combatre la pobresa s'han considerat una crítica del capitalisme actual." (font: Vilaweb, Diari de l'escola)

Però tenint en conta la mala imatge que aquí té el clergat (amb raó i sense) una notícia com aquesta sí que mereixeria una miiiica més d'atenció.

Per cert, que ni tan sols he pogut afegir un link de El Periódico per il·lustrar el tema. Sembla que ni tan sols ho han posat a la web i he hagut de arrivar via google a "Radio Universidad de Chile" per poder oferir la notícia original (en aquest cas amb un tractament més adient).

Catalunya, i més concretament Barcelona, devant la manca d'un estat que l'acaroni sembla condemnada a esperar grans patums per poder posar el país al dia.

Per exemple, al 1992 vam tenir la excusa dels Jocs Olímpics per fer dissabte als trens i, des de llavors, amb prou feines n'ha arrivat prou pressupost pel manteniment del que hi havia i ni parlem ja per poder-ne crèixer al ritme de la demanda dels usuaris.

Ens ha tocat suar sang per aconseguir que, ja que una RENFE centralitzada no ens dona el servei que necessitem, doncs ja la farem anar nosaltres. I la suamenta no ha estat només contra un govern resistent a perdre un altre bocí de poder, sino el indefectible ruixat d'insults i cal•lúmnies i insults des de la Caverna Mediàtica centralista per insolidaris i d'altres terribles crims i mortals pecats. Joan Clos, encara alcalde de Barcelona, va haver d'aguantar ser la riota dels assistents a una conferència que va fer a Madrid quan va parlar de l'absurd de que les RODALIES de RENFE fossin controlades des de i només des de Madrid.

Doncs no seria pas una fotesa tan gran si, mesos i mesos després, el govern espanyol ha hagut d'avaixar-se del burro fer justament el que des d'aquí denanem. Però vés per on que, no fós que s'ens sentissin discriminats, van i els hi ofereixen EL MATEIX i GRATIS a les altres 16 Comunitats Autònomes que ho demanin. I que ara no em digui ningú que jo demano que la resta de comunitats n'hagin de pagar res ni, de fet, hagin de passar pel mateix calvari diplomàtic i mediàtic que nosaltres.

No vull pels altres altra cosa que el que vull pels meus ni tampoc vull que el altres n'hagin de patir el que els meus tinguin la desgràcia de patir.

Però tampoc és just que el passa actualment. És el que alguns anomenen "harmonització autonòmica" o el clàssic "café para todos". Que jo recordi va començar amb la pròpia creació de l'Estat Autonòmic. Vinga Catalunya i Euskadi a suar sang per a recuperar l'autogovern arrabassat per Franco i, no fós que ningú se sentís discriminat (tot confonent dret per privilegi) s'inventen la Espanya de les 17 autonomies on dissoldren's. Mitja Espanya buscant sota les pedres algú que s'inventi més de 10 himnes i banderes per unes entitats territorials sortides del no-res.

De llavors fins ara, sempre que des de Catalunya s'ha lluitat per un bocí del que en pertoca ens venen sempre amb la cantarel.la de "antes hemos de hablarlo con los otros 16". I no és res estrany sentir al senat, a cada cimera de presidents autonòmics, "pues resulta que ahora tengo n-mil euros de más para sanidad. Habrá que buscar en qué gastarlos" i podeu estar ben segurs que no és pas un català qui ho diu, que aquí fem mans i mànigues per que la nostra sanitat pública pugui soreviure i la llista de necessitats pendents és ben llarga.

Considero doncs que les altres autonomies porten tres bones dècades rebent regals gràcies als esforços dels catalans (d'acord és l'Estat Espanyol qui otorga aquestos regals, però sense el nostre esforç allò a regalar no existiria). I tot sense cap mostra d'agraïment. I és que ja ni demano que ens vagin petonejant els peus pels carrers d'Espanya ni que els catalans hol tinguem tot pagat, com deia Pujols.

Però sí demanaria que al menys ens deixessin fer, sigui en callat agraïment per lo rebut o en espera a lo que estigui per vindre.

I és que quan a algú se li fan masses regals acava prenen't-s'ho com un subsidi obligatori i permanent.

PD: i que ara ningú em vingui amb la capullada de que si tant malament anem de pasta millor que tanquem TV3. Primer per que TV3 és una necessitat pels catalans com a cultura (com masses altres quan tens un estat en contra teva) i, segón, que posats a tancar que tanquin TVE que és encara MOLT MES cara i no hi ha cap mancança de televisions en espanyol.

Fa uns mesos els de "El Jueves" van tenir un bon tros d'ensurt per haver tret en portada al Comte de Barcelona, Príncep d'Astúries i hereu a la Corona d'Espanya, tot cardant amb sa legítima muller. Cosa que va comportar la absurditat del segrest de la publicació "y de las planchas de imprenta" (que ja las poden seguir buscant, ara que tot es fa amb PDFs anant i venint. De poc que no demanen les tabletes de fang en cuneiforme) per part del mismíssim Fiscal General de l'Estat, com si no hi hagués cap altre crim de més important a perseguir aquella setmana.

Fa no res, per la visita del Rei d'Espanya a Girona, va haver unes manifestacions de caire republicà i independentista on, entre d'altres fets i corredisses, van cremar una foto, posada de l'inrevés com dicta la tradició, dels Reis d'Espanya. I ja tenim a les mes altes instàncies de la judicatura de l'Estat Espanyol investigant els autors de la cremà. I sí, de fet són uns acters punibles per la llei, però vols dir que no bastaria amb una simple i senzilla denúncia al jutjat corresponent? vols dir que cal fer TANT d'enrenou?

I passa que està prou demostrat que no tots som iguals devant la llei. I no em refereixo pas a la Família Reial comparda amb la resta d'espanyols, que també, sino a tots, sembla que especialment quan aquests tots són d'aquesta banda del Cinca, devant el locutor estrella de la COPE: Federico Giménez Losantos.

Aquest senyor, sembla que encegat de ràbia per la derrota del PP en les el.leccions generals del 2004, acusà en públic al mismíssim Rei d'Espanya de participar en el complot que, segons ell i d'altres difamadors com ell, va arrabassar-li la victòria electoral al seu tant estimat PP. Per més detalls: La real honra

I qué ha fet la fiscalia de l'estat devant aquestes inju
ries, indubtablement més greus que unes caricatures o una reial foto cremada? RES. Un particular que ho escoltà va posar-ne una denúncia que encara dorm el son dels justos al calaix d'algun jutjat Madrid. I d'altres denúncies que deu tenir pendents, i sentències en contra seva de les que ell s'en refot, també en públic.

Vet aquí la igualtat devant la llei.

Era 12 de setembre que vaig llegir la següent notícia: Joel Joan assumeix el ’sóc amic d’ETA’ de Xirinacs.

Notícia que vaig haver de llegir com tres cops per veure d’ón treien ells aquesta conclussió. I sí, d’acord, hi ha una frasse d’on POTSER es podria INTERPRETAR això però MAI diu res ni tan sols semblant a:
"Soc amic d’ETA" o "Els d’ETA son companys meus de lluita" o "TOTS els amics d’en Xirinacs són els meus, SENSE excepció, ETA també".

Aquest mateix dia, ell mateix va desmentir-ho taxativament a la web de sobirania i progrés. Cosa que per a mi no calia, però actualment ALGUNS vivim en un estat de contínua sospita que fa que sí que calgui anar-nos justificant a cada pas.

Val a dir que jo MAI vaig dubtar de la opció independentista I pacifista d’en Joel Joan i que n’hauria de caldre quelcom més que un "lapsus lingue" per esdevindre el boc expiatori sospitós dels crims més terribles que es fan i es desfan.

Ja m’agradaria saber qui va ser el periodista, o el medi, que va començar a escampar aquesta cal.lúmnia i, a partir d’ell (o ella) la resta de periodistes s’hi van afegir sense ni tant sols plantejar-se qualcom de tant bàsic com anar a les fonts de la notícia a contrastar-la. Doncs crec que un dels nostres deures com a ciutadans responsables és tenir-los identificats aquestos morruts per deixar-nos enganyar cada dia una mica menys. Per començar jo ja no m’enrefio d’e-notices ni de diarioiberico.

[actualització 21-09-2207] També hi han afegit un recull complert de les entrevistes que li han fet sobre aquest tema