Un món a ulls de llop

Heus aquí que un repugnant brétol de nom Sergi Xavier va agredir una noia fa ben bé un mes:
Brutal agressió en un tren pel sol fet de ser equatoriana

Al paio l'enxampen i el deixen lliure tot i l'estira i arronsa de jutge, fiscal, ministres, cònsuls, ambaixadors i la mare que els va matricular:
El jutge deixa en llibertat l'agressor del ferrocarril

S'ha d'admetre que, amb la llei a la mà, el jutge va fer el que havia de fer. Ara bé, hi ha una cosa anomenada "alarma social" que hauria de servir de quelcom més que omplir portades de diari. A aquest brétol racista li han aplicat la lleig tal com toca independentment del ressó mediàtic que encara té el cas, però això té unes nefastes conseqüències:
1- sensació de indefensió de la víctima, amb llur patiment per molt que ella no li hagi pogut ensenyar al jutge nafres ni fractures de cap tipus.
2- sensació d'impunitat de l'agressor, amb el perill de imitació per part d'altres brétols com ell o encara pitjors que ell.
3- el risc per la seguretat de l'agressor, que amb llur impunitat hi pugui haver algú que, identificant-se amb la víctima i tot pensant que la justícia no fa massa res, caigui en la temptació de prendre's la justícia a la seva manera i fer-li una cara nova, o les cames, o pitjor.

I és justament aquesta tercera conseqüència la que ha portat a que l'agressor hagi d'amagar-se:
L'agressor de la menor equatoriana canvia de domicili després de rebre amenaces telefòniques

I és que era d'esperar. Però que no se m'entengui malament. No vull que li passi res, en tot cas, el que vull és que res de semblant torni a passar. Potser sí que part de mí voldria que li fotessin un bon ensurt, però més aviat el que vull és poder-lo perdonar.

Ara bé, el perdó demana penediment, i no pas la seva fatxenderia.